Espècie (aviària):Garcetes xineses (Egretta eulophotata)
Diari:Investigació Aviària
Resum:
El coneixement dels requisits de les aus migratòries és fonamental per desenvolupar plans de conservació d'espècies migratòries vulnerables. Aquest estudi pretenia determinar les rutes de migració, les zones d'hivernada, els usos d'hàbitat i la mortalitat de les garcetes xineses adultes (Egretta eulophotata). Seixanta garcetes xineses adultes (31 femelles i 29 mascles) a una illa de cria deshabitada a Dalian, Xina, van ser rastrejades mitjançant transmissors per satèl·lit GPS. Per a l'anàlisi es van utilitzar les ubicacions GPS registrades a intervals de 2 h entre juny de 2019 i agost de 2020. Un total de 44 i 17 adults seguits van completar les seves migracions de tardor i primavera, respectivament. En comparació amb la migració de tardor, els adults rastrejats van mostrar rutes més diverses, un nombre més gran de llocs de parada, una velocitat de migració més lenta i una durada de migració més llarga a la primavera. Els resultats van indicar que els ocells migratoris tenien diferents estratègies de comportament durant les dues estacions migratòries. La durada de la migració de primavera i la durada de l'escala de les dones van ser significativament més llargues que les dels homes. Hi havia una correlació positiva entre les dates d'arribada i de sortida de la primavera, així com entre la data d'arribada i la durada de l'escala. Aquesta troballa va indicar que les garcetes que van arribar aviat als llocs de cria van abandonar les zones d'hivernada aviat i van tenir una durada d'escala més curta. Els ocells adults preferien els aiguamolls intermareals, els boscos i els estanys d'aqüicultura durant la migració. Durant el període d'hivernada, els adults preferien les illes en alta mar, els aiguamolls intermareals i els estanys d'aqüicultura. Les garcetes xineses adultes van mostrar una taxa de supervivència relativament baixa en comparació amb la majoria d'altres espècies comunes d'ardides. Es van trobar exemplars morts a les basses d'aqüicultura, la qual cosa indica que les pertorbacions humanes són la principal causa de mort d'aquesta espècie vulnerable. Aquests resultats van posar de relleu la importància de resoldre els conflictes entre les garcetes i els aiguamolls d'aqüicultura fets per l'home i protegir els plans intermareals i les illes de la costa a les zones humides naturals mitjançant la cooperació internacional. Els nostres resultats van contribuir als patrons de migració espacial-temporal anuals fins ara desconeguts de les garcetes xineses adultes, proporcionant així una base important per a la conservació d'aquesta espècie vulnerable.
PUBLICACIÓ DISPONIBLE A:
https://doi.org/10.1016/j.avrs.2022.100055